Al projecte de direcció hi vas escriure uns objectius amb els seus indicadors, i cada any n'has de donar comptes al claustre, al consell escolar i a la Inspecció. Escriure'ls va costar unes setmanes. Calcular-los cada trimestre costa creuar a mà fulls de càlcul que fa cadascú, i torna a costar el mateix el trimestre següent.
Un catàleg pot tenir tretze indicadors o cent vint-i-cinc. El que decideix si serveix és quants en tens calculats el dia de la reunió, amb la mateixa definició del curs passat. Els que es queden sense valor no és perquè ningú els vulgui amagar: és que omplir-los vol dir anar a buscar dades a quatre llocs diferents, i aquesta feina no consta enlloc com a tasca de ningú.
Aquestes xifres són del conjunt del sistema. Al consell escolar et preguntaran la teva, i tot seguit si és bona o dolenta. Aquesta segona pregunta no es pot respondre sense tenir una referència al costat.
No cal el valor exacte. Marca la franja en què creus que és el teu centre per a cada indicador i obtindràs una imatge ràpida de la seva situació respecte del conjunt de centres de Catalunya. Si no saps una dada, deixa-la en blanc: també diu alguna cosa.
Marca almenys un indicador per veure la imatge del centre.
Imatge orientativa: franges estimades contra agregats públics de Catalunya. La mitjana del centre pot amagar diferències grans entre cicles. Les respostes no surten del teu navegador.
Posem que la graduació d'un cicle baixa cinc punts. Abans de portar-ho al claustre com un problema del centre, val la pena mirar tres coses més: qui va entrar aquell any, amb quins recursos va funcionar el grup i què s'hi va fer durant el curs. El marc d'avaluació de centre separa els indicadors en aquests quatre blocs precisament per poder fer aquesta comprovació.
Per això, quan obres un indicador de resultats al panell, hi tens al costat els de context, recursos i processos del mateix cicle i del mateix curs, sense haver-los d'anar a buscar a un altre document.
Darrere de cada xifra hi ha una definició, un numerador, un denominador i una data de tall. Si aquestes quatre coses no consten, el número d'aquest curs i el de l'anterior poden no ser comparables sense que ningú se n'adoni: n'hi ha prou que un any es comptin les baixes de novembre i l'altre les de gener. Clica la xifra i mira què hi ha a sota.
alumnes_baixa_1r + alumnes_no_continuenmatricula_1r a 31 d'octubreLa mitjana de centre amaga el problema del cicle. Un centre pot tenir un absentisme baix de mitjana i tenir-lo alt en dues famílies professionals concretes, perquè la resta el dilueix. Mentre només miris la mitjana, aquells dos grups no apareixen enlloc i no tens cap motiu per actuar-hi.
Per això cada indicador arrossega la seva desagregació i el seu històric. Quan algú canvia una definició, queda registrat i la sèrie ho adverteix, de manera que ningú compari dos cursos que en realitat no mesuren el mateix.
I quan una dada no es pot calcular, el mòdul la deixa marcada com a pendent amb el nom de qui la pot aportar. Si no arriba, el recordatori es repeteix i acaba pujant a la direcció.
Els punts blaus marquen les quatre coses que fan que aquesta pantalla serveixi per dirigir i no només per consultar. Passa-hi el ratolí per sobre o toca'ls.
El color no surt d'una opinió sinó de la distància entre el valor d'avui i l'objectiu que vas escriure al projecte de direcció. Quan canvies l'objectiu, els colors es recalculen sols.
La pantalla es mostra carregada amb els mateixos valors de referència de Catalunya que fa servir la resta de la pàgina, no amb dades de cap centre.
Posem que l'abandonament a primer baixa tres punts el curs que poses en marxa les tutories d'acollida. Al claustre algú preguntarà si ha estat per les tutories o perquè aquell any va entrar un altre tipus d'alumnat. Per respondre-ho, el mòdul no compara el curs d'ara amb el de l'any passat. El compara amb el valor que s'esperava si no s'hagués fet res, calculat a partir de l'històric del centre i de les dades que expliquen per què un curs surt diferent d'un altre.
La banda blava és el marge normal d'oscil·lació del centre. Una millora que queda dins de la banda no es compta com a efecte.
Cada factor és una dada d'entrada del model, no una explicació que s'afegeix després.
El valor queda fora de la banda, en la bona direcció, i s'hi manté més d'un tancament. És el que es pot presentar com a resultat de la mesura, amb la xifra i el seu marge.
Hi ha diferència, però és de la mida del que el centre oscil·la cada any. El mòdul ho diu així en lloc de pintar-ho de verd, i indica quants cursos més caldrien per saber-ho.
L'indicador s'ha mogut en la mala direcció per sobre del marge. Surt igual de visible que un èxit, perquè és el que permet rectificar a temps.
Si no hi ha almenys tres cursos comparables, no es calcula cap efecte. La diagnosi inicial serveix precisament per reconstruir-los.
Per saber si un indicador millora cal saber d'on surt i com es mou quan no es fa res. Per això la implantació comença amb una anàlisi del centre feta amb el que ja teniu escrit: les memòries de departament, les memòries anuals de direcció, el projecte de direcció i les dades dels darrers cursos.
El centre aporta el que ja té. No cal redactar res de nou.
De cada memòria se n'extreuen tres coses:
Sèries per cicle i trimestre amb una sola definició. Els canvis de criteri queden marcats. Per a cada indicador es calcula la tendència, l'estacionalitat i el marge normal d'oscil·lació.
Es presenta a l'equip directiu:
Les mesures passades ja es poden mesurar. Si les memòries diuen que fa dos cursos es va canviar l'acollida a primer, la diagnosi pot dir si la millora que va venir després va sortir del marge normal del centre o no. És la primera prova del mètode, feta amb dades que el centre ja coneix.
De les memòries només es guarden fets i agregats. Dates, cicles, mesures i xifres per grup. Cap nom ni cap dada personal que hi pugui aparèixer passa al mòdul. I quan acabi el mandat, la mateixa diagnosi serveix de base per al projecte de direcció següent.
La major part dels indicadors d'un projecte de direcció no s'introdueixen: es deriven de dades que el centre ja té en algun lloc. El mòdul es dedica a anar-les a buscar i a mantenir-les vives.
Llegeix l'export de la plataforma de gestió que el centre ja fa servir. No cal canviar-la, ni migrar res, ni tocar la matrícula.
Aplica les fórmules del catàleg del centre. Els indicadors derivats es recalculen cada vegada que entren dades noves.
Ensenya cada indicador contra el seu objectiu del projecte de direcció, amb el valor inicial, l'actual i la distància que queda.
Cada dada que falta té un nom al costat i un recordatori amb data. La casella buida deixa de ser anònima.
Genera l'informe trimestral i la memòria anual amb la nomenclatura del propi centre, llesta per imprimir.
La primera pregunta de qualsevol centre davant d'una eina nova és què s'ha de desmuntar per posar-la. Aquí la resposta és que res: el mòdul llegeix el que ja existeix i no demana que ningú canviï de manera de treballar.
Continua sent la de sempre per a matrícula, notes, faltes i comunicació amb les famílies. El mòdul en llegeix l'exportació i no hi escriu mai.
Segueix fent-los amb el que fa servir ara. Del seu resultat només se n'extreuen les dades que alimenten algun indicador.
Els que ja funcionen no s'han de tirar: s'importen tal com estan i deixen de ser l'única còpia de la dada.
El quadre de comandament serveix per dirigir durant el curs, en pantalla. El que es presenta al claustre i al consell escolar, i el que després sosté l'avaluació de la direcció, és un document en paper amb els indicadors, els objectius i la distància que queda entre els dos.
El mòdul el genera amb la nomenclatura que el centre ja fa servir als seus propis documents de gestió, de manera que el text no s'ha de reescriure cada trimestre: només canvien els valors, i queda l'històric de com han evolucionat al llarg del mandat.
Trimestral per al seguiment intern. Anual per a la memòria. Acumulat per al tancament del projecte de direcció.
El mòdul d'indicadors desa agregats. Les dades identificades es fan servir per calcular i no es conserven, de manera que quan el delegat de protecció de dades pregunti on són les dades dels alumnes, la resposta és que no n'hi ha cap de desada.
El mòdul mesura l'efecte de les mesures, però hi ha tres coses que no farà, encara que de vegades es venguin com si es poguessin fer. Val més dir-les d'entrada: si les descobreix pel seu compte qui al centre sap de dades, quedarà en dubte també tota la resta.
L'efecte d'una mesura es dona sempre amb el marge d'error. En un grup de vint-i-cinc alumnes, dos abandonaments de diferència són vuit punts, i el mòdul ho dirà com a «dins del marge» abans que com a èxit. I si el mateix curs canvies tres coses alhora, veuràs que l'indicador s'ha mogut, però no quina de les tres ho ha fet.
Ni és sòlid tècnicament ni és còmode legalment: seria elaborar perfils sobre menors. L'alerta primerenca es fa sobre grups i patrons, no sobre persones.
Fins que no hi hagi prou centres mesurant amb definicions homogènies, qualsevol comparació seria soroll. Les referències públiques d'aquesta pàgina són el que sí que es pot comparar avui.
Ningú de nou. Els indicadors que es deriven d'una exportació es recalculen sols cada vegada que n'entra una. Els que necessiten una dada que no hi surt — una enquesta de satisfacció, per exemple — tenen assignat qui la pot aportar i quan, i és el mòdul qui ho recorda, no la direcció.
El catàleg d'indicadors, les definicions i tot l'històric són teus i viuen al mòdul, no a la plataforma. Canviar de plataforma vol dir canviar l'adaptador d'entrada; la sèrie del projecte de direcció no es perd ni s'ha de reconstruir.
La composició de l'alumnat que entra, la plantilla i la tendència de Catalunya són dades d'entrada del càlcul. El valor observat es compara amb el que s'esperava tenint-les en compte, i només es parla d'efecte quan la diferència supera el marge normal d'oscil·lació del centre.
Tres cursos comparables com a mínim, i cinc per tenir un marge estret. Amb menys, el mòdul mostra l'evolució però no calcula cap efecte. La majoria de centres tenen aquests cursos a les memòries i a les exportacions antigues: la diagnosi inicial és la feina de recuperar-los.
Es queden marcats com a pendents, amb el nom de qui els ha d'aportar i la data. No s'omplen amb una estimació. Que una casella buida es vegi és més útil que un número que ningú pot defensar, i sovint el primer any la feina consisteix precisament a descobrir quants indicadors del projecte estan redactats de manera que no es poden calcular.
Sí, i queda registrat amb la data. El valor inicial es conserva, de manera que a la memòria es pot explicar què es va revisar i quan, que és una cosa que la Inspecció valora més que un objectiu inamovible que tothom sap que no es complirà.
La sèrie continua. La direcció que entra troba els quatre anys anteriors calculats amb definicions estables, que és exactament el material que necessita per redactar la diagnosi del seu projecte sense començar de zero.
El que es desa són agregats per grup, cicle i curs. Les dades identificades es fan servir per calcular i no es conserven. L'accés és per rol i el contracte d'encarregat del tractament i la política de conservació estan redactats abans de la primera importació.
Envia'm el catàleg d'indicadors del teu projecte de direcció i el carrego abans de la sessió. En vint minuts pots veure quants es poden calcular amb el que el centre ja té, quants necessiten una dada que encara no recull ningú, i quins estan redactats de manera que no es poden calcular de cap manera. Si hi afegeixes les dues últimes memòries, també veuràs quins tenen prou història per mesurar l'efecte de les mesures.